dissabte, 27 d’agost del 2011

Que tal us sona?

Les paraules escrites no sempre donen pistes correctes per a la seva pronúncia. Nosaltres podem ajudar indicant com s'han de pronunciar. Només cal fer servir la plantilla {{-pronafi-}} acompanyada de la plantilla {{pron}} per a cada pronuncia en concret

En el següent exemple es mostra el cas de la paraula laberint. Comencem posant {{-pronafi-}}, seguit indiquem la variant del català que vindrà acompanyada de la seva pronuncia indicada amb la plantilla {{pron}}. La plantilla {{pron}} té dos paràmetres, el primer és l'idioma, ja sabeu, ca per català; el segon paràmetre és la pròpia pronuncia tancada en claudàtors. Veiem-ho:

{{-pronafi-}} central {{pron|ca|[ɫə.βə.ˈɾin]}}, bal. {{pron|ca|[ɫə.βə.ˈɾint]}}, n-occ. {{pron|ca|[ɫa.βe.ˈɾin]}}, val. {{pron|ca|[ɫa.βe.ˈɾint]}}

No està malament, oi que no? Ara bé, què és això que hi ha dins els claudàtors? És la representació dels sons segons la Associació Fonètica Internacional (AFI), la qual va inventar l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI altre cop). Si voleu saber-ne més podeu fer clic en el Viccionari sobre alguna de les pronuncies. També podeu buscar més informació a la Viquipèdia.

divendres, 26 d’agost del 2011

Problemes d'ordre: accents, majúscules i més

Recordem que internet és un món creat pels anglosaxons i ells no tenen accents ni altres signes. Si, també tenen alguna lletra rara com la "W", però ells la consideren normal. Per tant, quan hi ha algun accent les paraules s'ordenen malament. També passa el mateix amb les majúscules i amb algunes lletres com la Ç. Però no patiu, al Viccionari tenim solució per a tot.

Si la paraula té alguna lletra en majúscula cal posar la plantilla ordre i ja està: {{ordre}}

Si, a més, la paraula, tingui o no majúscules, té algun accent o caràcter no anglosaxó, per exemple la Ç o en altres idiomes la Ñ, la ß o d'altres, aleshores car reescriure la paraula però substituint la lletra "contaminada" per una acceptada per l'abecedari anglès.

Per exemple: eriçó té una Ç i un accént i, per tant, hauria de tenir la plantilla següent: {{ordre|erico}}

Pel que fa a la ela geminada, s'ha d'escriure abandonant el puntet. Exemple: paral·lel  ->  {{ordre|parallel}}

Per acabar, cal dir que la plantilla va al final del document i s'escriu un sol cop, sense importar si a la pàgina la mateixa paraula s'ha utilitzat per més d'un idioma.

dijous, 25 d’agost del 2011

Anagrames, ana.. què?

Els anagrames són una part divertida del Viccionari. Ni més ni menys que una paraula nova creada a partir de les lletres reordenades d'una altra paraula.

Vegem un exemple: cosa

Ara reordenem les lletres per fer una altra paraula que existeixi: soca

però també serveix: osca, Osca i saco (que és un joc de pilota)

per fer-ho més fàcil també s'accepten paraules amb l'accent posat en un altre lloc o bé amb majúscules. Exemple: arpó i proa són l'una l'anagrama de l'altra, malgrat l'accent.

Ara cal fer-ho fàcil. Hi ha eines a internet que ens estalvien feina:

I finalment, com ho escrivim en un article. Cal editar la paraula i buscar just abans de la primera categoria de la paraula. Per exemple, la paraula rosa. Fixeu-vos-hi, si editem aquesta paraula trobarem que quan comença amb el català, allò que posa == {{-ca-}} ==, després segueix amb pronunciació, etimologia, anagrama i just desprès especifica el tipus {{-nom-|ca|f}}, (que vol dir nom, català i femení)

Ja ho heu vist, sempre abans del tipus. Però si després ve un altres tipus, per exemple, si desprès la paraula rosa s'especifica també com adjectiu, no cal repetir l'anagrama. A quedat així, com a genèric del mot, i no importa si és verb, nom, adjectiu o altres coses.

Ara bé, que és el que hem d'escriure? La paraula anagrama tancada entre claus i separada dels anagrames per una barra vertical (la que trobareu en la tecla 1 prement-la amb ajut de la tecla "alt gr"). Vegeu alguns exemples:

  • Dins de l'article "rosa":  {{anagrama|[[orsa]] i [[sora]]}} 
  • Dins de l'article "cosa":  {{anagrama|[[Osca]], [[osca]], [[saco]] i [[soca]]}}
 Va, ja ho teniu, ja podeu practicar!


Traieu això d'aquí

Suposem per un moment que hi ha alguna animalada al Viccionari. Algú ha escrit una paraula amb ortografia errònia o bé han fet una broma (a això li diem vandalisme). O potser ens hem equivocat nosaltres mateixos.

Bé, cal esborrar-ho, no? Ah!, no es pot. I cal que no es pugui, en altre cas qualsevol podria esborrar el què està malament, però també el que està bé i després ja no es podria tirar enrere. Per tant ho ha de fer un administrador, més endavant ja parlarem d'aquest personatges. I com l'avisem? Molt fàcil, entrem a editar la pàgina i escrivim el següent:

{{Destrucció|motiu breu}}

Per exemple, suposem que hem introduït una nova paraula: prismàtis i ens n'adonem que ens hem deixat la "C". Solució:

  1. Escrivim el nou article ben escrit: prismàtics.
  2. Editem l'article antic afegint a dalt de tot, en la primera línia el següent: 
             {{Destrucció|Error de l'editor ho he escrit malament}}
    I ja està. Més tard o més d'hora un administrador farà neteja.

    dissabte, 20 d’agost del 2011

    Referències, però sense calaveres en la bandera

    Al Viccionari tot es basa (o si més no hauria de ser així) en paraules documentades per fonts fidedignes. Parlant clar i català, que les paraules que hi posem han de ser-hi primer en un diccionari o bé en algun llibre de categoria expert en alguna matèria.

    No val una paraula que només es troba en la novel·la d'un autor de moda. Tampoc valen les paraules rares que ens inventem per parlar amb amics. Ni tampoc alguna cosa que ens sona i prou.

    Cal que hi hagi algú de fiar que certifiqui que la paraula és vàlida.

    Hi ha molts diccionaris a Internet que ens estalvien d'aixecar-nos de la cadira per anar a buscar el nostre a la lleixa. Aquí en teniu uns quants:

    Tot el que diuen aquests diccionaris ens ha de servir per comprovar que la paraula està ben escrita i per agafar pistes per escriure les definicions, però de cap manera podem copiar la definició tal com la diuen ells. Això és ser un pirata i ens poden denunciar.

    Quiets, no fugiu, no passa res. Si per error escriviu una definició que ja hi és en aquest diccionaris NO anireu a la presó. Simplement s'esborra i ja està.

    Hi ha altres diccionaris (molt antics) que tenen el drets de còpia caducats i sí es poden copiar, però d'això ja en parlarem més endavant.


    Una visita a la competència!

    Que tal si mirem el Viccionari més gran del món. Si, ja ho sospiteu, oi? És l'anglès. Més de 2.000.000 d'entrades. Fa por, a que si?

    Primer anem al nom: Wiktionary

    Fatal, tantes lletres rares (w, k, y), però així és la vida.

    El cas és que ja l'adreça és quasi idèntica a la del català (allà on en català posa ca en anglès posa en, de "ENglish"):

    http://en.wiktionary.org/

    Vegeu el "en"?

    En aquest Viccionari hi ha moltes traduccions al català i, si no hi són les podeu crear vosaltres d'una forma extraordinàriament fàcil.

    Anem per feina. Quina és la vostra paraula preferida en anglès? Diguem que "friendly". Si teniu una mica de traça amb l'anglès veureu que la primera explicació (accepció) diu Generally warm, approachable and easy to relate with in character que traduireu, més o menys, com persona propera i de tracte fàcil.

    L'apartat de traduccions està més avall i es diu Translations i dins d'aquest apartat anem al subapartat corresponent, en aquest cas el primer, que està titulat com warm, approachable. El despleguem amb la fletxa de la dreta i apareixen les traduccions. Si encara hi sou a temps falta el català. Endavant doncs, a posar-lo:

    1. Anem a l'extrem inferior dret que diu Add translation i posem en el primer caixetí ca que vol dir català, en el segon caixetí posem la traducció ("amistós" per aquest cas) i a sota cliquem en masc. (que vol dir masculí).
    2. Cliquem al botó Preview Translation que està al costat mateix d'allò que hem escrit.
    3. A dalt de la pantalla, a l'esquerra apareix una caixeta amb el títol Page Editing, en aquesta caixeta cliquem a Save Changes.
    4. Deixem passar uns quants segons i ja està. Felicitats per la vostra primera edició.
    Fins la pròxima.


    Edita una traducció, és molt fàcil!

    Primer anem a deixar les coses clares. Una cosa és editar una paraula estrangera en el Viccionari Català i una de ben diferent és fer una traducció. La principal deferència és la feina. Una paraula nova, sigui estrangera o pròpia requereix sempre d'una estructura més o menys complexa. En canvi una traducció és molt, però molt fàcil.

    Anem a veure-ho pas per pas:
    1. Triem la paraula que volem traduir, per exemple: llum.
    2. Llegim les accepcions (és a dir, cada línia d'explicació) i triem la que més ens agrada. En el nostre exemple triem la primera, la llum com un fenomen físic.
    3. Busquem a sota l'apartat de traduccions corresponents. En el nostre cas també és el primer.
    4. Escrivim una cosa com la següent:
               *{{en}}: {{trad|en|luz}}

    No poseu aquesta cara, que és molt fàcil!

    Primer una estrella i despres tancat entre dobles claus el codi de l'idioma. Ara uns en dic uns quants:

    • ca - català   No cal fer-lo servir, ja que no cal fer una traducció del català al català.
    • es - castellà.
    • en - anglès
    • fr - francès
    • de - alemany
    • gl - gallec
    • it - italià
    Després van els dos punts i un espai
    Després tancat entre dobles claus s'escriu el següent:
    • trad, així mateix, que vol dir traducció.
    • Una barreta vertical (la trobareu prement la tecla amb el número 1 i la tecla Alt Gr)
    • El codi de l'idioma un altre cop.
    • La paraula traduida
    Un altre exemple. Si ara volem traduir llum al francès (i sabem que en francès es diu lumière) caldrà només posar el següent:

            *{{fr}}: {{trad|fr|lumière}}

    Ara ja no hi ha excuses per no fer traduccions. Apa, a provar-ho!

    divendres, 19 d’agost del 2011

    Editor del Viccionari? De què parlo?

    Ah! Això mateix, què és el Viccionari. Res home res. El Viccionari és un diccionari. de la mateixa manera que la Viquipèdia és una enciclopèdia. Ara bé, si hem de ser sincers és una mica més bèstia i, també, una mica poca cosa.

    Això de ser bèstia vol dir que en el Viccionari català hi cap de tot: paraules típiques d'un diccionari en català, noms propis, sigles, signes, noms compostos. I dintre de cada entrada hi ha la divisió en síl·labes del mot, l'origen, la rima, la pronuncia, la definició, els sinònims i antònims, paraules relacionades, enllaços a altres parales, anagrames (una paraula diferent que utilitza exactament les mateixes lletres), paraules derivades, referències a altres diccionaris, enllaços a la Viquipèdia, imatges associades al mot i més coses que no recordo. I tot això multiplicat per cada idioma del món, és a dir, en el Viccionari català hi ha paraules en rus, japonès, àrab, etc. I també s'admeten plurals, canvis de genere, totes les formes verbals (el futur, l'imperatiu, etc)... I si no en teniu prou, cal dir que hi ha un Viccionari en català, un altre en ucraïnès, en xinès, et. És bèstia, he que si?

    Però també és poca cosa, ja que tothom hi pot col·laborar, però no hi col·labora gaire gent, per tant hi ha poca feina feta en comparació al que queda pendent.

    No cal ser un geni per col·laborar-hi. Jo ja ho faig i tu també pots fer-ho. T'atreveixes?

    dijous, 18 d’agost del 2011

    Patates, pebrots, pastanagues i pèsols

    Si algú no entén res és que ja he canviat el meu fons, però ja queda avisat, era així mateix com ho dic. I perquè? Per què dóna vida? No, que va, perquè no sabia que posar i he pensat que aquest no era pitjor que els altres. A més, ja veureu a l'olla quan estigui tot madur.

    Ja ha començat aquest bloc

    Què passa?

    Aquest és un bloc d'un desesperat editor del Viccionari que intenta sobreviure en el caos de les paraules (o de la seva manca) i que sempre es perd en un mar de formats. No em trobo, és cert, o més aviat em trobo malament, sóc un "maltrobat".